Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L'ARXIU COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS ACULL UN MILER DE FOTOS INÈDITES DEL FONS HISTÒRIC DE CODORNÍU

El dimarts 29 de novembre es va celebrar a la sala Puig i Cadafalch de Caves Codorníu l’acte de lliurament a l’Arxiu Comarcal i la presentació del fons fotogràfic històric de l’empresa Cordorníu.

 

El conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila; la presidenta del grup Codorníu, Mar Raventós, i el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella, van ratificar el contracte de comodat signat l’any 2014 per a la cessió del fons.

 

 

L'objectiu de la cessió a l’Arxiu és contribuir a la divulgació de la història del món del cava i, alhora, de la tasca empresarial de Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 1862 - Barcelona, 1930), artífex de la modernització de les feines agrícoles, la revolució tecnològica i el creixement de la producció de Codorníu.

El fons està format per 1.023 negatius fotogràfics de vidre i acetats, molt ben conservats, que han estat netejats i condicionats per a la seva òptima conservació. Les imatges han estat digitalitzades i descrites per tal de fer-les accessibles i consultables a través del cercador de fons i documents "Arxius en línia" i així fer-ne un ús públic amb finalitats educatives, divulgatives i culturals.

 

 

L'historiador sadurninenc Carles Querol va explicar la història de Codorníu i del procés d'elaboració del cava a partir d'una selecció de fotografies del fons.

Els negatius fotogràfics representen un llegat visual de la història del cava i d'una part molt important de la història del Penedès, dels anys 1890 a 1960, un període cabdal, just després que la fil·loxera provoqués la crisi més greu que ha viscut mai la vinya a tot Europa. Les imatges documenten la revolució industrial que va endegar Manuel Raventós amb la producció de cava després de la fil·loxera, els moviments de terres, les excavacions i la construcció dels quatre recintes modernistes per Puig i Cadafalch, entre d’altres.

De la crisi de la fil·loxera en va néixer una autèntica revolució industrial, que va fer que un petit negoci de vins i misteles es convertís en la primera empresa catalana de producció de xampany, amb l'anomenat méthode champenoise. Va ser quan Manuel Raventós i Domènech, va empendre amb determinació la producció de cava amb la marca Codorníu.

 

 

Les imatges del fons mostren aquesta revolució: la canalització per a l'aprofitament de les aigües de l'Anoia i l'obtenció d'energia elèctrica; les tasques vitícoles a la hisenda de Can Codorníu; els avenços tencològics en l'obtenció i el tractament del vi (les primeres premses hidràuliques, els filtres i les bombes de transvasament); l'emmagatzematge de vi a les bótes dels cellers; el procés d'elaboració de les ampolles de cava (la fermentació en galeries subterrànies, l'embotellat, l'etiquetat i encaixat), etc.

En el seu parlament, la presidenta del grup Codorníu, Mar Raventós, va explicar que el seu avi “treballava bé i amb passió... una passió que hem heretat tota la família” i que “li agradava molt ensenyar”, per la qual cosa hauria estat orgullós de poder donar a conèixer el fons fotogràfic que il·lustra l’experiència de molts anys.

L’alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell, va dir que el llegat de Codorníu “és part de la nostra història” i va agrair el fet que s’hagi volgut preservar i fer públic a través de l’Arxiu Comarcal.

 

 

El president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (gestor de l’Arxiu Comarcal), Francesc Olivella, va afirmar que “Codorníu ha fet una tasca molt important a la comarca en favor de la viticultura i l’enoturisme” i que el treball de recuperació històrica que fa l’Arxiu Comarcal “també contribueix a l’enoturisme en la mesura que ens permet mostrar la força de l’abans”.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, va manifestar la seva gratitud a la família Raventós per la confiança dipositada en el sistema nacional d’arxius i va afirmar que “la història de Codorníu és també la història de Catalunya, en la mesura que representa una victòria davant el repte de la modernitat (per la innovació tecnològica constant); pel fet que van saber convertir un problema greu (la fil·loxera) en una oportunitat; per haver tingut l’encert d’invertir en l’arquitectura que ens ha fet eterns (el Modernisme), i perquè el seu fundador Manuel Raventós va participar en la política per defensar la regeneració democràtica, la modernitat i la catalanitat”.

 

 

Vilafranca del Penedès, 1 de desembre de 2016

Destaquem