Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

CELEBRADA UNA SESSIÓ INFORMATIVA SOBRE ELS TREBALLS DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL PENEDÈS

El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, va explicar que s’està preparant el document que posarà sobre la taula totes les opcions i que després es consultarà el territori

 

A proposta del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el dimarts 9 d’octubre, es va celebrar al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca una sessió informativa oberta al públic per presentar els treballs que des de 2014 s’estan duent a terme per redactar el Pla Territorial Parcial del Penedès.

 

 

"Actualment tenim vigents els plans territorials que es van aprovar entre 2006 i 2010 i els horitzons i els indicadors que es van tenir en compte aleshores, no tenen res a veure amb la realitat actual”, va explicar Agustí Serra. Per entendre la complexitat de redactar un pla territorial, Serra va posar com a exemple l’Alt Penedès: “hi ha 27 municipis cadascun dels quals té un planejament urbanístic propi, un catàleg del paisatge i unes normatives sobre regulació de cellers i magatzems diferents”.

Fins ara s’han celebrat 5 sessions del Grup de Treball del Pla Territorial Parcial convocades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, en les quals hi han participat representants de les 4 comarques de la Vegueria Penedès. En aquestes sessions s’han presentat els estudis que fonamenten els criteris objectius i s’han debatut múltiples aspectes relacionats amb la planificació dels 3 sistemes específics dels plans territorials: els espais verds, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat.

Agustí Serra va explicar que el PTPP no és la suma dels 4 plans directors de les 4 comarques, sinó que té una perspectiva pròpia i partirà també d’una normativa pròpia (la nova Llei d’Urbanisme).

 

 

En la presentació de l’acte, Pere Regull, alcalde de Vilafranca, va dir que el fet que el Penedès estigui en un corredor de pas “té grans avantatges i grans perills” per la qual cosa “cal una planificació que sigui alhora bona per al territori i per al país”.

Al seu torn, Xavier Lluch, president del Consell Comarcal, va explicar que “hi ha una inquietud al territori que ha arribat al Consell Comarcal; per això hem cregut que calia fer aquesta sessió informativa i explicar on estem i què s’ha fet fins ara, amb la voluntat de màxima Transparència” i va reiterar que “no hi ha cap document sobre la taula acabat ni aprovat”.

El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, va demanar que no es polititzi interessadament la planificació territorial perquè el model de territori que sorgeix dels plans territorials “es fa pensant en les futures generacions” (pensant en l’escenari demogràfic de 2013) i perquè la voluntat de tots els participants en la redacció del Pla Territorial Parcial del Penedès és “fer un document de consens. Per tant, no hi ha data per a l’aprovació inicial. Primer debatrem durant mesos.“

 

 

El sub-director general d'Acció Territorial i de l'Hàbitat Urbà, Josep Armengol, va explicar que el procés de tramitació dels plans territorials consta de diferents passos: avanç de proposta, seguit de procés de participació ciutadana; avant projecte, seguit de procés de participació pública; projecte inicial, seguit de període d’informació pública, i aprovació. Ara el Departament està acabant d’enllestir l’avanç de proposta, que com a tal no incorpora encara normativa ni propostes tancades, sinó que conté diverses alternatives per a les actuacions més destacades per tal que el territori es pronunciï en un procés de participació ciutadana. Les propostes que es decideixin al territori s’incorporaran a l’avantprojecte, que sí serà un document amb determinacions de caràcter normatiu.

Pel que fa a les novetats, el PTPP preveu una protecció especial per blindar el sòl agrícola en base a 12 indicadors de valor; fa una aposta claríssima per la ciutat compacta (oposada al creixement en extensió) i elimina la protecció preventiva per a nous creixements urbans); també aposta també per la polaritat nodal i les estratègies supramunicipals (els municipis s’hauran de posar d’acord en els seus planejaments i hauran de tenir en compte les unitats de paisatge supramunicipals com a unitats de referència), i finalment preveu un tractament específic per a les urbanitzacions i els polígons d’activitat econòmica (es potenciaran les urbanitzacions i els polígons que reforcin el model nodal).

Sobre les propostes de noves infraestructures, que són les que generen més polèmica, Marc Darder, cap del Servei d'Acció en l'Hàbitat Urbà, va aclarir que “són propostes perquè son viables, però de cap manera són definitives”. A més de proposar 2 noves línies de ferrocarril a mitjà termini, l’orbital (Vilanova-Sitges-Vilafranca) i la transversal (pel nord d’Igualada), preveu eliminar tots els passos a nivell i reforçar el corredor litoral de múltiples maneres. Finalment, pel que fa a les infraestructures viàries, la prioritat és reforçar la C51 i la C15 i millorar-ne els enllaços amb l’A-2 i l’AP-7. També preveu la construcció de variants a Masquefa, Vallbona d’Anoia, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona.

 

 

Pel que fa al traçat per al pas de la B-40 (Quart Cinturó), Darder va dir que “el PTPP no pot inhibir-se. Ha d’apostar per una o diverses alternatives i que el territori decideixi la més idònia”. De moment es treballa amb l’alternativa recollida al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (La Beguda-Polígon de Lavernó) i l’alternativa del Ministeri de Foment (Abrera-Puigdàlber, paral·lela a l’AP-7), que és l’Administració que té la competència exclusiva sobre el disseny i l’execució d’aquesta carretera. En qualsevol cas, el Govern de la Generalitat oferirà al territori del Penedès, en el marc del PTPP, debatre altres possibilitats, consensuar-ne una si és possible i elevar-la al Ministeri.

Com que PTPP parteix de la hipòtesi de l’aixecament dels peatges, proposa també millores a la N-340 per convertir-la en una via ràpida supramunicipal. També preveu millorar la carretera de Gelida a Sant Esteve Sesrovires i la possibilitat de connectar Sant Sadurní amb Martorell, seguint el traçat del TGV. Finalment, s’està estudiant la viabilitat de fer una ronda (no via ràpida) a Vilafranca per alliberar el centre ciutat del trànsit que ve del nord.

La sessió informativa es va tancar amb l’anunci de sessions informatives similars a les altres comarques de la Vegueria Penedès.

Vilafranca del Penedès, 11 d’octubre de 2018
 

Destaquem