MÉS MOSSOS D’ESQUADRA PER A L’ALT PENEDÈS
PRESENTADES LES PROPOSTES PER INCREMENTAR L’OFERTA D’HABITATGE DE LLOGUER A L’ALT PENEDÈS
El director general de la Policia i la directora general d’Energia al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Penedès
El dijous 25 de novembre es va celebrar sessió plenària del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Penedès. En la sessió es van presentar i debatre 3 grans temes: la situació dels Mossos d’Esquadra a l’Alt Penedès, la transició energètica i les estratègies per a la mobilització dels habitatges desocupats.
El director general de la Policia, Pere Ferrer; acompanyat pel cap de la Regió Metropolitana Sud, Eduard Sallent; l’inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Penedès, Manel Sancho, i el cap de la Comissaria de Sant Sadurní, Eduard Barca, van parlar sobre la progressiva recuperació de l’activitat delinqüencial després de la covid i sobre la situació i els efectius dels Mossos a la comarca. El director general va comparar la sessió amb una Junta de Seguretat, però amb municipis que majoritàriament no tenen policia local perquè són municipis petits.
Actualment els delictes més freqüents a l’Alt Penedès són l’ocupació d’immobles, el conreu de marihuana i les estafes per Internet. La conflictivitat social s’ha reduït aparentment perquè el conreu de marihuana ha atret moltes persones que abans vivien de cometre altres delictes. Pel que fa a les prioritats en l’actuació dels Mossos, són prioritàries la lluita contra la violència masclista i contra la llibertat sexual.
Respecte del nombre d’efectius de Mossos d’Esquadra, enguany la plantilla s’ha incrementat un 9% a l’Alt Penedès i està previst que es facin petites promocions al llarg dels propers anys per garantir el relleu generacional i un creixement sostingut dels efectius a totes les comarques de Catalunya.
En resposta a les preguntes dels assistents, el director general de la Policia va explicar que els mossos no poden entrar en un domicili i endur-se les plantes de marihuana ni arrancar-les d’un terreny particular, encara que rebin avisos i peticions dels veïns i de l’Ajuntament en aquest sentit; els cal una ordre judicial que triga a arribar i efectius suficients, perquè hi ha delictes molt violents relacionats amb la marihuana (“no és una droga amable”). Per aquest motiu, treballen sobretot amb l’objectiu de desarticular les xarxes criminals de narcotràfic.
Pere Ferrer també va explicar que recentment la Generalitat ha fixat els estàndars de qualitat per a les càmeres de videovigilància i les càmeres lectores de matrícules i ha signat un acord amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que li permetrà signar convenis amb els ajuntaments que vulguin instal·lar aquestes càmeres.
Cèsar Herràiz, president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, va resumir algunes de les intervencions afirmant que “Les lleis no ens ajuden... Hi ha un forat molt gran entre com a es legisla i la realitat... Però, malgrat aquestes limitacions, sentim un agraïment molt gran per la feina que fan els Mossos”.
Tot seguit la directora general d’Energia, Assumpta Farran, va explicar quins és el Compromís 2030 i l’Horitzó 2050 de la Generalitat pel que fa a la transició energètica. Farran va comparar la transició energètica a la revolució industrial, “hem de passar dels combustibles fòssils a l’energia elèctrica de fonts renovables (solar i eòlica). És un canvi de paradigma, perquè l’energia és un fenomen transversal, i hem de fer aquest canvi ràpid però amb un model democràtic i sense que res deixi de funcionar”.
Farran va informar que la Generalitat ha reformat el Decret 16/2019, de manera que els grans projectes han de comptar amb un preacord amb els propietaris dels terrenys; a més, les empreses han de fer una oferta de participació a la ciutadania i han de deixar clar qui hi ha darrere de cada projecte.
“Volem crear una Oficina de Transició Energètica a cada comarca perquè estableixi quina demanda d’energia hi ha, quina part de solidaritat pot aportar cada comarca i on es podria generar l’energia”.
Per incentivar que els petits productors d’energia (comunitats energètiques, petites plantes de producció i comunitats de veïns) es connectin a les xarxes de distribució de mitja i baixa tensió, la Generalitat els prioritzarà a nivell de tramitació. També està previst modificar la Llei de la propietat horitzontal perquè els edificis puguin posar plaques solars amb majories simples.
“Hem de pressionar l’Estat perquè penalitzi el trasllat de l’energia a llarga distància (les MAT són una solució del segle passat)” .
Xavier Lluch, president del Consell Comarcal, en nom de tots els alcaldes i alcaldesses, va reiterar que “falta un punt de confiança en els ajuntaments: que siguin els primers a estar assabentats i que hagin d’informar abans que la Generalitat doni els permisos per a la instal·lació de parcs de plaques fotovoltaiques o parcs eòlics”.
Els alcaldes i alcaldesses van reclamar que sigui el territori qui proposi les millors ubicacions per a aquestes instal·lacions; compensacions per als territoris que hagin d’acollir les plantes generadores d’energia per a les grans àrees urbanes.
Cesar Herraiz va remarcar la necessitat imperiosa que la Generalitat comuniqui i faci pedagogia sobre la urgència i la necessitat de la transició energètica a Catalunya, en comptes de deixar aquesta responsabilitat en mans dels alcaldes i alcaldesses.
En el següent punt de l’ordre del dia del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, la cap de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, Sònia Ballester, va presentar les conclusions de l’estudi “Estratègies sectorials d’habitatges de coordinació intermunicipal i comarcal per a la mobilització i la intervenció d’habitatges desocupats a l’Alt Penedès”.
A la comarca hi ha més de 700 habitatges buits en mans de grans tenidors i una xifra similar en mans de petits propietaris. Majoritàriament aquests habitatges no es lloguen perquè s’han de rehabilitar o perquè estan retinguts per a usos futurs. Els habitatges buits generen problemes d’ocupació i, paral·lelament, la falta d’habitatge de lloguer impedeix l’emancipació dels joves.
L’estudi de la Diputació proposa 4 grans mesures incentivadores: la primera, fer campanyes de difusió sobre els avantatges de llogar a través de les borses d’habitatge del Consell Comarcal i els ajuntaments; la segona, crear la figura d’una persona captadora d’habitatges buits encarregada de parlar amb els propietaris; la tercera, donar a conèixer els programes i ajuts de la Generalitat i la Diputació per a la rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer, i la quarta, signar convenis amb els grans tenidors per tal que siguin els ajuntaments o el Consell Comarcal qui s’encarregui de llogar els seus habitatges buits.
Finalment va intervenir al plenari Jordi Vallès, advocat, d’una empresa familiar contractada per la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) per tramitar els expedients relacionats amb les ocupacions. Jordi Vallès va demanar que se li comuniquessin les ocupacions d’habitatges de la SAREB i es va posar a disposició dels alcaldes i alcaldesses per posar-los en contacte amb els responsables dels diferents gestors d’actius per a la signatura de convenis de col·laboració o per a qualsevol altre tema.
En el torn d’informacions de la presidència, Xavier Lluch, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, va informar sobre la voluntat d’oferir serveis de Secretaria i Intervenció als ajuntaments i va demanar que fessin arribar les seves necessitats en aquest sentit al Consell Comarcal. També va informar sobre una proposta de conveni marc per vehicular, a través del Consell Comarcal, les aportacions solidàries dels ajuntaments en iniciatives socials d’interès comarcal.
El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses va finalitzar amb l’adhesió unànime al manifest del 25N de la Generalitat de Catalunya de condemna de les violències masclistes.
Vilafranca del Penedès, 30 de novembre de 2021