Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

PROJECTE DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL DEL PANTÀ DEL FOIX

En el plenari del Consell d’alcaldes de l’Alt Penedès del dijous 25 de maig, es van presentar el Projecte de restauració ambiental de l’embassament del Foix i el Projecte de prestació conjunta del servei de taxi a la comarca

 

La presentació del Projecte de restauració va anar a càrrec de Ramon Riera, assessor tècnic d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i alcalde de Torrelavit; Miguel Delgado, president del Consorci del Parc del Foix i alcalde de Castellet i la Gornal; Jesús Calderer, diputat adjunt d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i alcalde de Cercs, i el Dr. Narcís Prat, cap del Departament de Limnologia de la Universitat de Barcelona i assessor de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat.

 

 

Ramon Riera va explicar que les aigües tenen una baixa qualitat ecològica que no permet l’ús recreatiu del pantà. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona i el Consorci del Pantà del Foix han arribar a un acord per elaborar un projecte de restauració ambiental per al qual sol·licitaran un ajut a la UE en el marc del projecte Life.

Miguel Delgado va exposar la complexitat de la gestió d’aquest espai, ara protegit i de titularitat pública però que va ser creat l’any 1928 per una comunitat de regants. La situació d’abandonament que es vol revertir amb el projecte de restauració permetria convertir l’espai en una font de recursos per al territori.

Narcís Prat va explicar perquè les aigües tenen una baixa qualitat ecològica i desprenen pudors: hi ha una gran quantitat d’algues per l’abundància de fòsfor; aquestes algues provoquen falta d’oxigen en les capes inferiors i, per tant, problemes de potabilitat. La poca fondària del pantà, el fet d’estar mig ple de sediments i l’avaria de les comportes inferiors, no ajuden. A més, la introducció d’espècies de peixos foranes com els silurs i els alburns ha trencat l’equilibri natural del zooplàncton i el fitoplàncton.

 

 

Jesús Calderer, en nom de la Diputació de Barcelona, va demanar la implicació de les administracions locals de l’Alt Penedès (ajuntaments i Consell Comarcal) per sol·licitar un ajut al programa europeu Life per finançar la restauració ambiental del pantà. En primer lloc, es vol reduir el nivell de fòsfor fent millores tècniques a la depuradora de Vilafranca (l’ACA farà una inversió de fins a 10M EUR) i amb accions relacionades amb la indústria i amb els productes fitosanitaris emprats en les activitats agrícoles. En segon lloc, es proposa crear un aiguamoll artificial al riu Foix, a la cua de l’embassament, amb illes flotants que ajudin a immobilitzar el fòsfor dels sediments. En tercer lloc, es vol recuperar el cabal ambiental aigües avall de la presa. Finalment, a mesura que es recuperi l’ecosistema aquàtic i terrestre, caldrà fer un mapa d’usos i intervencions orientades a la dinamització de l’entorn (senders, panells informatius, observatori d’ocells, etc.).

El projecte de restauració del pantà durarà uns anys i el liderarà la Diputació de Barcelona. La Fundació Abertis serà partner del projecte, i un equip d’especialistes, integrat pel grup de recerca Freshwater Ecology and Management de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat, proposarà, executarà i avaluarà les intervencions tècniques.

En el segon punt de l’ordre del dia del Consell d’Alcaldes, el conseller comarcal de Mobilitat i representant del Consell Comarcal de l’Alt Penedès a l’AMTU (Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà), Alfred Martínez; juntament amb el director de l’AMTU, Joan Prat; el responsable tècnic de Mobilitat de l’AMTU, Carles Labraña, i el tècnic del Servei Territorial de Transports de la Generalitat, Jordi Mallol, van presentar el projecte per a la prestació conjunta del servei de taxi a la comarca de l’Alt Penedès.

 

 

Alfred Martínez va explicar que els taxistes només poden transportar passatges recollits al municipi que els ha atorgat la llicència, per la qual cosa han de fer els viatges de tornada buits o córrer el risc de ser sancionats. Si la comarca de l’Alt Penedès fos un àmbit de prestació conjunta del servei, els 53 taxistes que actualment hi treballen tindrien una llicència que els permetria recollir viatgers de qualsevol municipi. A més, els municipis que no tenen servei de taxi podrien tenir-ne adherint-se al conveni.

Carles Labraña va exposar les condicions necessàries per tirar endavant aquest projecte: harmonitzar les ordenances municipals de tots els municipis que s’hi vulguin adherir, unificar el sistema tarifari, signar un conveni d’adhesió i constituir una comissió de seguiment político-tècnica per valorar l’efectivitat del servei i prendre les decisions bàsiques sobre la seva organització (emissores, parades, vehicles, publicitat, etc.).

Jordi Mallol va dir que la Generalitat veu favorablement la proposta del que seria el primer conveni d’àmbit comarcal per a la prestació del servei de taxi, perquè, entre d’altres, ajudaria a pal·liar el dèficit de transport públic a la comarca i facilitaria l’organització d’un sistema de transport a demanda.

 

 

En el tercer punt de l’ordre del dia del Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès, es va explicar la situació actual del procés de constitució del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf. La directora del Sector Sanitari Alt Penedès i Garraf, Núria Puig; el gerent de l’Àmbit Metropolità de la Regió Sanitària de Barcelona, Joan Puigdollers, i el gerent de l’Hospital de l’Alt Penedès, Josep Lluís Ibáñez, van destacar els beneficis de la fusió d’ambdós sectors sanitaris en el marc de l’Àmbit de Planificació de la Vegueria Penedès.

Els 3 ponents van posar èmfasi que amb la fusió s’aconseguiria la massa crítica de població necessària (250.000 habitants) per millorar en l’eficiència dels processos (compres conjuntes, compartició de recursos físics i professionals, compra de maquinària innovadora) i per millorar la qualitat assistencial (fidelització dels professionals oferint-los una carrera professional adequada, creació de grups de recerca, prestació de nous serveis).

En resposta a les preguntes dels alcaldes, els representants de l’administració sanitària van confirmar que es mantindrien els llocs de treball i tots els serveis sanitaris actuals.

Vilafranca del Penedès, 29 de maig de 2017
 

Destaquem